Back الغورو تيغ باهادور Arabic গুৰু টেগ বাহাদুৰ Assamese Teqh Bahadur Azerbaijani गुरु तेग बहादुर Bihari গুরু তেগ বাহাদুর Bengali/Bangla Tégh Bahádur Czech Tegh Bahadur German Γκουρού Τεγκ Μπαχαντούρ Greek Guru Tegh Bahadur English Gurú Tegh Bahadur Spanish
| |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1621  Amritsar (Índia) | ||||||||||
| Mort | 11 novembre 1675 (54 anys) Delhi (Índia) | ||||||||||
| Causa de mort | pena de mort, decapitació | ||||||||||
| Guru Tegh Bahadur Sahib Ji | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Sikhisme | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | guru | ||||||||||
| Professors | Guru Hargobind Sahib Ji | ||||||||||
| Alumnes | Guru Gobind Singh Ji | ||||||||||
| Família | |||||||||||
| Cònjuge | Mata Gujri | ||||||||||
| Fills | Guru Gobind Singh Ji | ||||||||||
| Pare | Guru Hargobind Sahib Ji | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Guru Tegh Bahadur Sahib Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਤੇਗ਼ ਬਹਾਦਰ, pronunciació en panjabi: [ɡʊru etɣ bəhɑdʊɾ]; 1 d'abril de 1621 - 24 de novembre de 1675), fou venerat com en el seu dia ho va ser el Guru Nanak Dev Ji, Tegh Bahadur Sahib Ji fou el novè guru (profeta) del sikhisme.
Les seves revelacions espirituals, tracten de temes tan variats com la naturalesa de Déu, les inclinacions humanes, el cos, la ment, la tristesa, la dignitat, el servei, la mort, i l'alliberament, i es registren en forma de 115 himnes poètics en el text sagrat del Guru Granth Sahib.[1]
El Guru Tegh Bahadur Sahib Ji, va ser reclamat per pandits hinduistes de Caixmir en 1675, que cercaven la seva ajuda, en contra de les conversions forçades dels hinduistes a l'islam, per part dels governants mogols de l'Índia.
El Guru Tegh Bahadur Sahib Ji rebutjava les conversions forçades i ell mateix no va voler convertir-se a l'Islam. El Guru fou executat públicament mitjançant decapitació, en la capital imperial de Delhi, per ordre de l'Emperador mogol Aurangzeb.[2]
- ↑ «The Ninth Master Guru Tegh Bahadur (1621 - 1675)». Sikhs.org..
- ↑ «Textual Sources for the Study of Sikhism». Manchester University Press..